Un Sol que Sale a las Seis
EL PERIÓDICO DE GIJÓN
09-08-2002
Xana Iglesias
Creador català de reconegut prestigi en l’àmbit del disseny, Joan Pedragosa segueix, des de 1998, una carrera plàstica original. El palau de Revillagigedo acull fins al mes de setembre la seva última exposició.
Acer inoxidable, bronze, alumini marí i zinc són alguns dels materials amb els quals Joan Pedragosa ha creat les escultures de la seva última exposició. Dissenyador gràfic català de reconegut prestigi, Joan Pedragosa ha canviat des de fa uns anys els disseny per l’escultura i tot i que reconeix que està disposat a donar solucions als problemes que se li presentin: «en aquests moments em dedico per complet a investigar i desenvolupar un llenguatge plàstic».
En el recorregut per aquesta innovadora exposició, ubicada als salons del palau de Revillagigedo, sorprèn la interpretació del volum, així com el maneig dels recursos geomètrics i el domini de les capacitats expressives de les formes elementals. La peça Sol que sale a las seis n'és una bona mostra. «Fa quatre anys que treballo en aquesta sèrie de 28 peces, però la idea d’algunes d'aquestes ja havia sorgit fa temps», explica.
La perfecció / Cercador incansable de la perfecció, els seus treballs finals mostren una revisió i experimentació contínues i, sobretot, un escultor més preocupat pels volums que per la massa. «En aquestes escultures he intentat destacar els contrastos de les formes, la recerca absoluta de la geometria i l’elegància dels acabats acurats». Al llarg de la mostra s’observa clarament de quina manera la vasta experiència d’aquest escultor en la interpretació del volum li ha permès traslladar al metall una visió d’abstracció i moviment molt elaborada.
És el nom de l’obra que corona o finalitza aquest periple per l’exposició de Joan Pedragosa. Amb un pes de vuitanta quilos, aquest ocell primat, que és el significat de Depitecus, és una escultura d’alumini marí que es troba suspesa en el pati del palau i que plana com una estructura etèria sobre l’espai circumdant «al qual no anul·la, sinó que modifica temporalment per la rotació insistent de la seva massa», comenta Pedragosa. Amb un disseny aerodinàmic, aquesta figura penetra en l’aire ilenciosament. L’àmplia experiència en geometria opcional, amb mòbils suspesos i plans de cartó retallats que es movien amb el canvi de l’aire són la base del Depitecus, ocell primat que «és l’escultura que ofereix qualitats estètiques més interessants», conclou.